
·El meu naixement segons em conta la meua mare no va ser buscat;ja eren dos setmanes de retràs en la mesntruació, la meua mare no del tot segura de que sols fora un simple retràs va anar a la farmacia a per una prova d'embaraç,esta li digué que no estava embarassada...dos setmanes més tard la regla continuava sense baixar-li,aquesta vegada ja dudava molt, per lo que va optar per anar al seu ginecoleg,este li va afirmar les seues sospites; ESTAVA EMBARASSADA!!
Correguent va eixir de la clínica per tal de buscar una cabina i cridar al meu pare i a la meua iaia.
Una vegada en casa ja,el meu pare va vindre de treballar,i els dos es van sentar per a parlar de que fer;ningú dels dos es creia lo que pasava,però com diu el refran al mal temps bona cara, i aixó van fer van aceptar l'embaràs com si fora buscat.
Els primers mesos la meua mare no notava res, sino fora perque anava agrossant no es creia que estava embarassada,feia una vida totalment,normal,anava atreballar,menajava el mateix l'ùnic que li va augmentar es la son, es trobava cada vegada més i més cansada..
Van ser als cinc mesos,cuasi als sis,cuan cada matí,cuan s'alçava anava correguent al cuart de bany a vomitar! si la setmana te set dies, doncs sis vomitava...
I lo pitjor que li podia suceir a una dona com ma mare que es presumida i coqueta fins a les orelles...començaren els antojos, totes i les nits mentre veia la televisió menjava xocolata amb un got de llet,i per a desdejunar li anaven molt les freses amb nata, lo que no lo habia pasat en els cinc mesos d'embaràs li va pasar de golp en els tres ùltims.
Als set mesos,les varius començaven a notar-se cada vegada més,molt més grans i rojes que al principi i jo cada vegada em feia de notar més,li donava unes patades a ma mare...
Ma mare, al voltan dels huit mesos,preocupada pero els forts dolor que començacava a tindre,va anar a l'hospital Dr Peset. Allí li digueren que no es preocupara que encara li quedava un tems pel part, que els forts dolors eren normals.Li van donar fetxa per al 8 de Novembre per fer l'última revisió.
Arribà eixe dia i ma mare ja no podia més,volia parir cuan abans millor...doncs no va tindre sort, tindria que aguantar fins al 29 de Novembre segons el metge,eixe dia va dir que pariria.
Jo que soc molt impacient el dia 26 de Novembre al voltant de les 4 de la matinada vaig voler portar a ma mare a l'hospital,tenia uns dolors increibles,ma mare anava preocupadísima,pensava que el part anava a ser com el del meu germà que li va fer molt de dolor, peró no, Daniel Requena Esteve va naixer el 26 de Novembre de 1991 a les 8:35hdel matí.
El part no va ser res dolorós, vaig exir de seguida i durà aproximadament 3 hores i mitja.Eixe dia va naixer un xiquet precios que marcaria el segle 21.
·Aquesta foto es la meua mare cuan estava cuasi a punt de parir, principis de Novembre del 1991.

·Començava a contar enrrere,ja estava apunt d'eixir.

·Ja habia eixit,al meu pare li agradava molt agafar-me.

·Un dels meus primers canvi de panyal.
·Ja per a finalitzar l'entrada deixe el meu pes i altura que vaig tindre al naixer:
-ALTURA: 56cm
-PES: 3,800kg
Tenia molt de monyo i els ulls ben grans, segons els meus pares i jo pel que pogut vore per fotos, molt guapo.
1 comentari:
Molt Bé. Enhorabona pel teu treball. Quan vols ets capaç de fer coses fantàstiques.
Publica un comentari a l'entrada