QUE DEC DE MENJAR?

L'ùltim mestre del cap que va vindre va ser David,amb ell tornarien una altra vegada al tema de l'alimentació però centrant-mos més en lo que conté cada aliment i quins son millors.
·L'activitat que vam fer es molt sencilla,la classe es dividia en tres grups,cada grup li tocava un esmorçar,poma i iogurt,bollycao i entrepà de tonyina.
La finalitat d'aquesta activitat es averiguar quins dels tres esmorçars es més complet per al nostre organisme,per a poder averiguarlo necessitem tindre totes les dades(proteines,glúcids,lípids,energia...).
Jo estava en el grup tres,nosaltres teníem que averiguar la poma i el iogurt.


·Fent diferents càlculs matemàtics ens donà els resultats que apareixen en la taula.

Els demés equips també han fet els mateixos càlculs,l'únic que queda es comparant-lo, tenint en compte que cadascú del tres han de menjar 3000 kcal/dia.

·Al final es va arribar a la conclusió de que l'esmorçar que més bo era per al cos era l'entrepà de tonyina.La poma i el iogurt era lo més sa, però no arribava a lo minim que es deguia de menjar.En cambi el bollicao es passava,era el que més energia tenia, el que més agrossava i el que menys vitamines aportava al cos.

ES UNA HISTÒRIA REIAL...

·Una vegada acabada la primera classe i per tant l'explicació del que significava cada infermetat, la classe es va dividir en dos grups,uns estarien en Ana i altres en Carmen.
A mi em va tocar amb el grup de Carmen.Cada grup tenia uns fulls amb una història diferent, ara vaig a resumir-vos breument la nostra història.

-Son dos ciutats totalment diferents,San Francisco i Guinea.
A San Francisco un xic sempre estava menjant, de fet tenia problemes de obesitat, però no menjava coses sanes, com fruita,verdures,pescat...sino que es dedicava a menjar "bollycaos,donuts..." i es clar es ficava gros, i damunt es queixava.
Tot lo contrari a Guinea,una xiqueta estava delgadísima,cuasi anorèxica,però no per que ella no volguera menjar, sinó perquè no te de res,ella es menjaria de tot,li fiquen el que li fiquen,fruita,verdura,bollycao....inclós aliments caducats!
Asi es veu la gran diferencia d'un país desenvolupat a un pobre,al desenvolupat,es tira el menjar, es selecciona el menjar que vols...en cambi als pobres no...li fiques el que li fiques se'l menjen.Cada vegada que tireu menjar al fem,anrecordeu-vos de la gent que està patín fam,alomillor el tros de pa que tu tire li podia salvar la vida a una persona...

·Aço es un video de diapositives acompanyat amb música per a que pugeu veure com està reialment el mon,mentre tira el menjar la gent es mor de fam.He trobar un article que diu que cada 24 hores moren 100 mil persones de fam de les cuals 30 mil son xiquets. Aquesta es la seua URL:
http://images.google.es/imgres?imgurl=http://mensajedefuego.org/wp-content/uploads/2008/04/hunger.jpg&imgrefurl=http://mensajedefuego.org/deseas-prosperidad/&usg=__WRbrC_xpNQc1tMsTtfsDyqyet9M=&h=279&w=320&sz=12&hl=es&start=6&sig2=t0nMPMifUMjUDqTB09bJyg&tbnid=A60dPUnr9MKiuM:&tbnh=103&tbnw=118&ei=aM22SaapMczOkAXQlPnqCQ&prev=/images%3Fq%3Dhambre%2Ben%2Bel%2Bmundo%26gbv%3D2%26ndsp%3D20%26hl%3Des%26sa%3DN

¡NO VUIC MENJAR!

·Després de Isabel van vindre altres dos mestres del cap Carmen i Ana,aquestes dos ens parlaren sobre l'anorèxia i bulímia.
En les primeres classes es van dedicar a explicar-nos que significava reialment cadascuna d'aquestes dos infermetats, que son molt diferents i a la vegada molt paregudes.
·Totes dos son trastor-nos alimentaris,però cadascuna te els seus propis mètodes:

-Anorèxia:Son cuan les persones no menjen, fan tot el possible per no menjar,s'amagen el menjar etc..i encara que estiguen totalment flaques que se li noten els ous, es miren a l'espill i es veuen persones grosses!

-Bulímia:Aquesta segona enfermetat, com ja he dit abans es molt pareguda.Les persones que la patissen,menjen de tot,i en grans quantitats,vuic recalcar que tenen especial adicció a la xocolata.Una vegada han menjat s'arrepentissen i van al bater a provocar-se el vòmit.

·Sense dubte que aquestes dos infermetats son celebrals,les principals causes solen ser que volen imitar a famosos,models...encara que moltes vegades també es per que insulten a una persona que està grossa i vol cambiar.
Les principal causes que provoquen aquestes infermetats son:

-Caiguda de cabell

-Pell pàlida

-Els osos es deviliten,el punt més fort es que no pugues camniar.

-Marejos

-La mort

Aquestes causes apareixen per que al cos no li entren vitamines.
Vuic recalcar que normalment aquestes enfermetats les solen patir dones,sobretot xiques de 14 fins a 21 anys, encara que moltes vegades son homes.

·He ficat un vídeo per a conscenciar a la gent i dir que no faga tonteries que es pot arribar a la mort.

L'ALIMENTACIÓ

·La primera classe que vam donar amb els professors del cap va ser la de Isabel.Aquesta classe tractaria sobre l'alimentació,ens explicaria els diferents nutrients que hi ha i les seues funcions, i també veuríem la piràmide nutricional per tal de vorer que aliments i quina quantitat podríem menjar.
La classe va començar amb una lleugera explicació sobre que era l'alimentació i els nutrients, que com ja sabem son sis;

-Proteines

-Glúcids(també carborhidrats o sucres)

-Lípids(o greixos)

-Minerals

-Vitamines

-Aigua

·Una vegada més o menys clar este apartat de quins i que son els nutrients vam a passar a quins de ells teníem que menjar més o menys quantitat,tot açò es pot saber amb l'ajuda de la piràmide nutricional.


-Mirant aquesta piràmide arribem a la conclusió de que es molt important veure aigua(al voltant de dos litres diaris),en cambi passa tot lo contrari als dolços,oli,mantequilla... situats a la part més alta.
Es pot deduir fàcilment que es deu menjar més de lo que hi ha abaix de la piràmide i menys de lo de dalt.
Un dels deures que Isabel ens manà va ser fer un horari setmanal basant-mos en lo que ens recomana la piràmide nutricional.
L'últim dia de classe,Isabel ens va convidar a un "brownie",estava molt bo,encara que segons la piràmide no es lo més indicat per menjar.
Aquesta activitat m'ha servit per a adonar-me de lo que tinc que menjar més quantitat o en menys,ha sigut una activitat molt positiva.